NaN-tic 15 de juny 2022
Si bé ningú pot negar la contribució positiva de les tecnologies de la comunicació a un estil de vida més ecològic, per exemple, viure amb menys rebuig de paper, menys mobilitat, més intercanvi d'idees, més equips de treball ubicats globalment, etc. (Ja hem explorat com la gestió del big data i internet ajuden a la sostenibilitat ambiental a "Big data i sostenibilitat: eficiència ciutadana al núvol".) Alhora, ningú pot ignorar que aquestes tecnologies també produeixen la seva pròpia petjada de carboni atès que necessiten grans centres de dades i energia per funcionar.
D'alguna manera, la majoria de nosaltres hem adoptat mesures per cuidar del medi ambient i reduir la nostra empremta a la Terra com a ciutadans. Però, què passa amb els correus electrònics que enviem i rebem tots els dies?
Podem eliminar tots els correus electrònics innecessaris, com les confirmacions de recepció o els correus electrònics d'agraïment. A més, podem eliminar l'spam i tots els correus electrònics comercials que es tornin obsolets. Però, sent realistes, no tenim temps per a això, i de tota manera, ¿som nosaltres els que hem de fer aquesta feina? O són els centres de dades i els remitents de correus electrònics massius els qui ho han de fer?
Doncs bé, aquí venim a presentar-vos una iniciativa que apunta precisament a aquesta missió, eliminar automàticament els correus electrònics comercials que es converteixen en obsolets en les nostres bústies i romanen per sempre en els servidors, és la iniciativa Email Expiration Date. Per això, hem entrevistat Jonathan Loriaux, CEO i Fundador de Badsender, i un dels impulsors de la iniciativa Email Expiration Date. Però primer, algunes dades "aterradores".
Al voltant de 300 mil milions de correus electrònics s'envien tots els dies. Una gran part d'aquests correus electrònics són spam que van directament a la carpeta de quarantena de correus no desitjats, o bé el destinatari els elimina immediatament. Després, són correus electrònics personals o transaccionals. I finalment, tota la resta són correus electrònics comercials que romanen per sempre a les bústies del destinatari tot i que es tornen totalment obsolets poc després de la seva recepció.
Els servidors eliminen automàticament els correus electrònics no desitjats, i cadascun d'ells produeix 0.3gr d'emissions de CO2. Un correu electrònic personal o transaccional, sense cap arxiu adjunt, produeix 1gr de CO2, mentre que un correu electrònic amb un arxiu adjunt de 1Mb emet fins a 19gr de carboni, i si aquest correu electrònic s'emmagatzema, arxiva o reenvia, la seva empremta pot augmentar fins a 50gr de CO2.
Tenint en compte totes les dades anteriors, la petjada de carboni del trànsit diari de correu electrònic podria assolir des de les 300 tones de carboni, a 3000 tones o fins i tot 6000 tones de carboni. Una quantitat que augmenta dia a dia sumant els correus electrònics emmagatzemats als centres de dades.
Pots trobar més dades sobre el cost d'emmagatzemar tots aquests correus electrònics a l'argumentació per a la iniciativa Email Expiration Date. I si estàs més interessat en com és possible eliminar «automàticament» els correus electrònics caducats, pots llegir les propostes aquí.
L'objectiu no és tenir una data de venciment a cada correu electrònic. És obvi que quan et comuniques amb els teus amics o familiars, no vols que els missatges desapareguin. Probablement sigui el mateix per als correus electrònics de confirmació de compra o els missatges del teu banc.
La idea és que la data de caducitat només estigui present en els correus electrònics que es tornin obsolets. Aquest és el cas de la majoria dels correus electrònics comercials i promocionals.
D'altra banda, el destinatari ha de mantenir el control del seu correu electrònic. És poc probable que els proveïdors de correu electrònic facin una neteja totalment automàtica. El consentiment de l'usuari haurà de ser sol·licitat de tota manera, i hauria de poder desactivar l'eliminació automàtica en certs missatges o fins i tot en certs remitents.
Finalment, ja existeixen proteccions tècniques perquè un hacker no pugui modificar el contingut d'un correu electrònic o els seus encapçalats tècnics. Amb DKIM, per exemple (que s'ha tornat àmpliament utilitzat), és possible protegir el camp "Expires:" perquè ningú pugui canviar la data.
Hi ha diversos desafiaments en aquest projecte. La primera és que necessitem moure diversos actors alhora, principalment els ESP i els MBP. Els ESP necessiten modificar les seves eines per permetre a les empreses configurar les seves dates de venciment.
Per la seva banda, els MBP també han de canviar les seves solucions per construir la mecànica de neteja.
I com amb qualsevol canvi en la tecnologia, els diversos actors s'han de moure alhora per fer de la tecnologia una realitat. Estem exactament en aquesta fase. L'estàndard està sent validat, tothom està veient el projecte, i alguns ESP i MBP estan implementant dates de venciment.
Pel costat dels remitents de correu electrònic, hi ha una expectativa real. Si la tecnologia estigués llesta als seus ESP, la farien servir. D'altra banda, hi ha una diferència cultural real entre Europa i els Estats Units en la qüestió mediambiental. Els europeus estan molt més avançats i volen moure's ràpidament. Pots sentir-ho en totes les nostres discussions amb els anunciants.
Hi ha diverses maneres de contribuir al projecte.
Contribuir tècnicament participant en el desenvolupament de l'estàndard que estem construint. Aquesta és una part que està gairebé completa, encara estem esperant alguns comentaris per assegurar-nos que la proposta sigui el més robusta possible.
Participar en el coneixement sobre casos d'ús. Ja hi ha un grup de treball que està pensant des del costat de l'anunciant sobre les millors pràctiques per implementar dates de caducitat: sobre quins tipus de correus electrònics, com vull veure l'opció en les eines, quins són els temps de caducitat, etc. Per part dels ciutadans, seria interessant tenir el mateix enfocament respecte als PEB. ¿Acceptaria que els meus correus electrònics es netegin automàticament sense la meva intervenció? Si no és així, com m'agradaria que això es gestionés en la meva interfície de correu web?
Finalment, la millor manera de participar en el projecte avui és parlar-ne, córrer la veu, generar debat. Perquè aquest projecte esdevingui una realitat i perquè sigui efectiu, necessitem assolir una massa crítica. Del costat dels anunciants, del costat dels ESP i del costat dels MBP. I parlar del projecte és una cosa que tots poden fer.
Crec que té molt menys sentit, almenys per raons ecològiques. En els 300 mil milions de correus electrònics enviats tots els dies, només una proporció molt petita són correus electrònics enviats per individus a d’altres particulars. La majoria d'ells són correus electrònics massius, de spammers, i també d'empreses legítimes.
Però al final, per què no? Són característiques que ja existeixen en algunes solucions de correu electrònic, per exemple, per permetre als periodistes esborrar les seves empremtes quan treballen en àrees hostils.
Per a les xarxes socials, de tota manera, hem de tractar de pensar constantment en l'idea de l'ecodisseny quan desenvolupem noves tecnologies. Una data de venciment pot ajudar, però certament no és l'única manera.
