La guia definitiva per triar el teu software de gestió empresarial - CAPÍTOL 4
NaN-tic 11 de juny 2018
CAPÍTOL 4 - INCLOU PROGRAMARI LLIURE A LA RECERCA
RESUM:
El gran gruix de l’oferta d’ERPs es basa en programes privatius, és a dir, dels que es compren llicències per ús individual. Incorporar a la recerca alternatives de programari lliure permetrà ampliar les possibilitats de trobar un producte que sigui estratègicament interessant per la manera de funcionar de la companyia.
IDEES CLAU:
- Cal tenir en compte tant els productes dels grans fabricants (Microsoft, SAP, Sage…) com els més econòmics i artesanals.
- Però és un error limitar-se als proveïdors que el seu model de negoci es basa en la venda de llicències. Cal incloure el programari lliure.
- El programari lliure és sinònim de transparència i flexibilitat. Expliquem alguns conceptes bàsics al respecte.
ELS PRIMERS NOMS, ELS QUE MÉS PAGUEN. Això és així i t’ho demostrarem. Has començat la recerca i de seguida han arribat a la teva pantalla els noms dels productes de grans fabricants: Microsoft (Navision), SAP (Business One), Sage (Murano), Oracle... És important posar-los a la llista i tenir-los en compte, així com fer-ho amb d’altres de més “artesanals” que també t’arribaran. Però tots ells tenen una cosa en comú: són programes privatius.
El programari privatiu és el que hem conegut tota la vida. És el Windows, l’Outlook o l'Office. Són aquells programes dels quals no hem mirat mai la llicència i sabem, ho haguem complert o no, que legalment no en podem fer còpies. I com a usuaris tampoc ens hem preocupat d’investigar si el programa feia exactament el que ens deien o feia alguna cosa més que potser no desitjàvem (per exemple, s’ha pogut demostrar que productes de Microsoft enviaven informació de l'usuari al fabricant sense el seu consentiment).
Aquests programes els comprem i els instal·lem en els nostres sistemes, i fins i tot n’hi ha que ja vénen instal·lats d’origen. Si volem les noves versions, normalment anem pagant i si no volem passar a les següents versions, deixem de pagar i s'ha acabat la història. Mirar la llicència del producte, reconeguem-ho, fa basarda, però sempre ofereix més tranquil·litat. S’han donat casos de persones que es pensaven que havien comprat i instal·lat un ERP en el seu ordinador i resulta que estaven simplement de lloguer segons la llicència, amb els costos afegits que això suposava d’actualitzacions i noves versions.
En l’àmbit del programari lliure, tot això és radicalment diferent. El que qualifiquem com a programari lliure o de codi obert són aquells programes que poden ser modificats o copiats de forma lliure i legal perquè l’usuari té accés al codi font. De seguida entrarem en els avantatges i els inconvenients que això comporta, però així, d’entrada, aquesta característica ja esvaeix qualsevol neguit a l’hora de fer còpies del programa. Amb el programari lliure, el concepte “llicència” queda completament devaluat, no importa. Podem copiar-lo i instal·lar-lo a tants equips com vulguem sense preocupar-nos-en. Estem fent quelcom completament legal i gratuït.
Per entendre-ho una mica millor tot plegat, deixa’ns explicar-t’ho amb LA METÀFORA GASTRONÒMICA.
Una llicència és el conjunt de restriccions que el propietari intel·lectual d'una obra imposa a aquelles persones a les quals cedeix la possibilitat de fer-ne ús. I, tradicionalment, els programes informàtics han posat restriccions força severes al comprador/consumidor pel que fa al dret de fer-ne noves còpies o modificar-los per adaptar-los a les pròpies necessitats. De fet, molts dels programes són tan opacs que no ha estat possible ni examinar-los per un professional per esbrinar si fa realment allò pel qual els hem comprat.
Podríem dir que el codi font és als programes informàtics el que una recepta és a un plat de cuina. Un cuiner pot decidir fer tres coses amb un plat que hagi creat: en primer lloc, pot decidir que no farà publica la recepta. Això vol dir que qui vulgui menjar aquell plat només pot fer-ho anant al seu restaurant. Aquest seria el cas del programari de propietat, el més habitual avui en dia. Si vols utilitzar el programa, el compres, però no podràs saber com està fet.
Però el cuiner també pot decidir explicar els ingredients que componen la recepta per tal que tinguem la tranquil·litat que el plat no ens farà mal. Ho apreciaran els celíacs, els intolerants a la lactosa o els al·lèrgics a alguns aliments. Però resulta que el cuiner decideix no explicar-nos els passos que ha seguit per a l’elaboració de la recepta. En l’àmbit informàtic, estaríem davant del cas d'una llicència que ens permet veure el codi, però no reproduir ni adaptar el programa a les nostres necessitats.
Finalment, el cuiner pot decidir facilitar la recepta completa, de manera que qui vulgui podrà intentar fer-se el plat a casa o adaptar-lo als seus gustos o necessitats. Fixem-nos que en aquest cas, el cuiner només es podrà guanyar la vida si és capaç d’innovar constantment. No tindrà cap exclusivitat, perquè el comensal podrà decidir en qualsevol moment cuinar-se el plat ell mateix. No vols dinar... vols que et sorprenguin amb nous plats i noves receptes. De fet, els clients d’El Bulli no anaven al restaurant atrets simplement pel renom de Ferran Adrià, sinó per la seva capacitat de sorprendre’ls. I passa el mateix amb el programari lliure: no valdrà fer una cosa ben feta una vegada i després viure'n una temporada, perquè tothom ho podrà copiar, i fins i tot millorar-ho, perquè disposarà de tota la informació per fer-ho.
I fins aquí LA METÀFORA GASTRONÒMICA perquè la cosa és encara més complexa. Només en programari lliure podem trobar més de quaranta llicències diferents, però sempre tindran el denominador comú que sempre es facilitarà la recepta completa i el consumidor la podrà reproduir sempre que vulgui i podrà adaptar-la. No és l'objectiu de la guia fer un màster al lector sobre totes les llicències, però val la pena esmentar, per a aquell que hi tingui interès, el web www.tldrlegal.com on es resumeix de forma molt clara i intel·ligible les diferències i característiques d'un bon grapat de llicències lliures.
El problema és que, durant la fase de recerca, algunes d’aquestes alternatives que poden ser estratègicament interessants i que, com a mínim, convé tenir en compte no apareixen entre els primers resultats de Google.
CAPÍTOLS ANTERIORS
VOLS DESCARREGAR-TE LA GUIA EN PDF?
